La grammaire occitane

4. Les Nombres


1. Cardinaux

1 = un, una11 = onze21 = vint e un200 = dos cents
2 = dos, doas12 = dotze22 = vint e dos 
3 = tres13 = tretze30 = trenta1000 = mila
4 = quatre14 = quatòrze40 = quaranta 
5 = cinc15 = quinze50 = cinquanta2000 = dos mila
6 = siès16 = setze60 = seissanta 
7 = sèt17 = dètz-e-sèt70 = setanta1.000.000 = un milhon
8 = uèch18 = dètz_e_uèch80 = ochanta 
9 = nòu19 = dètz-è-nòu90 = nonanta1.000.000.000 = un milhard
10 = dètz20 = vint100 = cent 
  101 = cent un  

Remarque :
• Les deux premiers nombres cardinaux ont un masculin et un féminin.
milanta et bissanta designent un grand nombre.

2. Ordinaux

1 = primièr11 = onzen21 = vint e unen90 = nonanten
2 = segond12 = dotzen22 = vint e dosen100 = centen
3 = tresen13 = tretzen30 = trenten101 = cent unen
4 = quatren14 = quatorzen31 = trenta unen200 = dos centen
5 = cinquen15 = quinzen40 = quaranten1000 = milen
6 = seisen16 = setzen50 = cinquanten2000 = dos milen
7 = seten17 = dètz e seten60 = seissanten1.000.000 = milhonen
8 = ochen18 = dètz e ochen70 = setanten1.000.000.000 = milharden
9 = noven19 = dètz e noven80 = ochanten 
10 = desen20 = vinten  

Remarque : on peut employer les nombres cardinaux ou ordinaux dans certaines expressions.
Enric quatre ou Enric quatren
Lo sègle quatòrze ou Lo sègle quatorzen
Pagina cent vint e dos ou Pagina cent vint e dosena

3. Collectifs

Son çò meteis al femenin dels ordinals en "ena" :

cinquena desena dotzena quinzena quarantena centena

- Lo collectiu correspondent a dos es parelh e a mila es milhièr.
- Esta encara de collectius en at - ada : parelhat, desenat-ada, centenat-ada, milhierat-ada

4. Multiplicatifs

Son porgits per : doble, triple, quadruple, quintuple, sextuple, octuple, decuple,
centuple. Part doble, son de diccions sabentas.

La lenga popularia emplega mai que mai l'espremida : dos còps mai, tres còps mai, quatre còps mai, ......

5. Partitifs

Levat los primièrs, son çò meteis als ordinals en "en" :

1/2 = mitat 1/3 = terç 1/4 = quart 1/5 = cinquen 1/6 = seisen 1/7 = seten .....

Los parlars populars emplegan las espremidas capceiralas :
1/2 = de doas parts una o dos còps mens
1/3 = de tres parts una o tres còps mens
1/4 = de quatre parts una o quatre còps mens

6. Distributifs

L'occitan possedís pas de distributius. I suplís amb las espremidas :

a un a dos a tres a quatre a cinc etc...
a bels dos a bels tres a bels quatre a bels cinc etc...
un per un dos per dos tres per tres etc...

7. Qualificatifs

Èstan de nombroses adjectius qualificatius o substantivats formats suls nombrals, que servísson de pagèlas o de causas en religança amb los nombres.
D'unes derívan del latin = prim, tèrcia, quarta, sesta, uchau, ochava, nona, decima.
D'autres son de formason romana :
ternal quartal quintal terçan quartan
unenc mitadenc doblenc tercenc ternenc seisenc quarantenc
megièr tercièr quartièr sestièr setzenièr quarton
megeiròla terçairòla etc.....

8. Expressions idiomatiques

O farem de dos ( doas) : nous le ferons à deux.
Lo dos de genièr de mil nòu cent setanta sèt : le 2 janvier 1977.
Son onze oras manca cinc, manca un quart : il est 11h moins 5, moins le quart.
Es una ora e un quart : il est une heure et quart.
A nòu e mièja : à 9h et ½.
De nòu oras a las tres : de 9h à 15h