|

|
1. Cardinaux
Remarque : • Les deux premiers nombres cardinaux ont un masculin et un féminin. • milanta et bissanta designent un grand nombre. 2. Ordinaux
Remarque : on peut employer les nombres cardinaux ou ordinaux dans certaines expressions. • Enric quatre ou Enric quatren • Lo sègle quatòrze ou Lo sègle quatorzen • Pagina cent vint e dos ou Pagina cent vint e dosena 3. Collectifs Son çò meteis al femenin dels ordinals en "ena" : cinquena desena dotzena quinzena quarantena centena - Lo collectiu correspondent a dos es parelh e a mila es milhièr. - Esta encara de collectius en at - ada : parelhat, desenat-ada, centenat-ada, milhierat-ada 4. Multiplicatifs Son porgits per : doble, triple, quadruple, quintuple, sextuple, octuple, decuple, centuple. Part doble, son de diccions sabentas. La lenga popularia emplega mai que mai l'espremida : dos còps mai, tres còps mai, quatre còps mai, ...... 5. Partitifs Levat los primièrs, son çò meteis als ordinals en "en" : 1/2 = mitat 1/3 = terç 1/4 = quart 1/5 = cinquen 1/6 = seisen 1/7 = seten ..... Los parlars populars emplegan las espremidas capceiralas : 1/2 = de doas parts una o dos còps mens 1/3 = de tres parts una o tres còps mens 1/4 = de quatre parts una o quatre còps mens 6. Distributifs L'occitan possedís pas de distributius. I suplís amb las espremidas : a un a dos a tres a quatre a cinc etc... a bels dos a bels tres a bels quatre a bels cinc etc... un per un dos per dos tres per tres etc... 7. Qualificatifs Èstan de nombroses adjectius qualificatius o substantivats formats suls nombrals, que servísson de pagèlas o de causas en religança amb los nombres. D'unes derívan del latin = prim, tèrcia, quarta, sesta, uchau, ochava, nona, decima. D'autres son de formason romana : ternal quartal quintal terçan quartan unenc mitadenc doblenc tercenc ternenc seisenc quarantenc megièr tercièr quartièr sestièr setzenièr quarton megeiròla terçairòla etc..... 8. Expressions idiomatiques O farem de dos ( doas) : nous le ferons à deux. Lo dos de genièr de mil nòu cent setanta sèt : le 2 janvier 1977. Son onze oras manca cinc, manca un quart : il est 11h moins 5, moins le quart. Es una ora e un quart : il est une heure et quart. A nòu e mièja : à 9h et ½. De nòu oras a las tres : de 9h à 15h |