La grammaire occitane

5. Les Démostratifs

1. L'adjectiu :

1er sistèm singular plural
masclin aqueste uòu aquestes uòus
femenin aquesta espila aquestas espilas
masclin aqueste tap aquestes taps
femenin aquesta agulha aquestas agulhas
masclin aquel òrt aqueles òrts
femenin aquela man aquelas mans


Renforçament amb los advèrbes de luòc :

2d sistèm singular plural
masclin aquel ostal d'aicí aqueles ostals d'aicí
femenin aquela pòrta d'aicí aquelas pòrtas d'aicí
masclin aquel gat d'aquí aqueles gats d'aquí
femenin aquela gata d'aquí aquelas gatas d'aquí
masclin aquel monde d'alai aqueles païses d'alai
femenin aquela vila d'alai aquelas gents d'alai

Se pòt trobar tanben : aquela bòrda d'amont, aquel molin d'aval, ...

2. Lo pronom :

Emmerça las formas dels dos sistèmes reirals. I a tanben de pronoms neutres :
aiçò, aquò, çò

3. Principis d'emplec :

I a correlacion dins l'emplec de aqueste, aquel, de aicí, aquí, de aiçò, aquò :

• Tres punches de referença :

aicí aquí alai

aiceste aqueste aquel

aquel d'aicí aquel d'aquí aquel d'alai

• Dos punches de referença :

aicí alai aqueste aquel
o
aquí alai aquel d'aicí aquel d'aquí
o
aquel d'aquí aquel d'alai

• cap de punch de referença :

aquí, aquel, aquel d'aquí (quand se precisa pas)

Mas se pòt dire tanben : aquel, aquel e aquel

4. Aqueste :

S'emplega necitament dins las espremidas seguentas :

aquesta annada (cette année), aqueste matin (ce matin), d'aqueste ora (à cette heure-ci), aqueste ser (ce soir), aqueste còp (cette fois-ci).

per opausicion amb : aquela annada (cette année-là), aquel matin (ce matin-là)

5. Aiçò :

Coma aiceste, s'emplega escarsament : qu'es aiçò ?, escotatz aiçò.

6. Aquò :

S'emplega dins fòrça bastiments :

• Tres punches de referença :

aquò d'aicí, aquò d'aquí, aquò d'alai

• Dos punches de referença :

aquò e aquò (ceci et celà)

Aquó foguèt lèu fach - Foguèt lèu fach

Aquò's tu ? - Pr'aquò.

7. çò :

Es emmerçat :

• Coma antecedent dels relatius :

çò que disi

• Coma subjècte :

çò es ; çò'm par (il me semble)

• Coma complement :

çò diguèt ela ; çò faguèt

• Coma demostratiu :

Servís a substantivar los adjectius o los advèrbes en jogant lo ròtle d'un artícol neutre
(= lo espanhòl) :

çò bon ; çò melhor ; çò nòstre ; çò polit ; çò primièr ; çò mai fòrt ; çò darrièr ; çò meteis ;
çò luènh ; çò prèp ; çò davant.

Se pòt tanben combinar amb de :

çò de nòstre ; çò de davant ; çò d'aquí ; çò d'amont ; çò de mai.

Amb substantius e pronoms, se tròba :

çò del paire ; çò d'aqueste matin ; çò de fèrre ; çò de cuèr ; çò dels autres ; çò de cadun ; çò de qual que siaga.

• Dins de locucions prepausicionalas :

per çò que

8. Pospausicion :

Mai que mai dins las esclamasons : A ! lo brave òme aquel !